Resultats de la cerca

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, la breu biografia Joaquim Ruyra 1966, l’estudi El temps de Josep Carner 1967, Art poètica de Maragall 1971, Epistolari JMLópez-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, La correspondència comercial en català 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986 Traduí Petrarca, Pellico, Lamartine, etc

Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual Per il testo critico della Divina Commedia , 1924 Per il testo critico del Convivio , 1944 etc editor de la Divina Commedia 1924 i historiador de la literatura Dai trovatori al Petrarca 1935 Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana 1966

Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual Per il testo critico della Divina Commedia , 1924 Per il testo critico del Convivio , 1944, entre d’altres editor de la Divina Commedia 1924 i historiador de la literatura Dai trovatori al Petrarca 1935 Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana 1966

Participà en les guerres d’Itàlia i de Flandes Adscrit a l’Escuela Salmantina, abans de morir ordenà que els seus escrits fossin cremats Els que no ho foren formen les seves Obras 1625 dels sonets, les elegies, les glosses i les cançons, que revelen l’assimilació de les obres de Petrarca i de Garcilaso, alguns són escrits, destrament, en italià Una Carta al maestro Ambrosio de Morales sobre el hablar y pronunciar la lengua española mostra el pensament humanístic de l’autor

Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló

Des del 1563 fou mestre de capella de l’església de l’Anunciata, a Nàpols De la seva producció musical s’han conservat dos llibres de motets, algunes composicions vocals profanes del tipus villanesche , mascheratte i napolitane recollides en dos llibres del 1541 i del 1567, i alguns llibres de madrigals, la major part sobre textos de Petrarca, dels quals només han perviscut dos El primer, publicat a Venècia el 1545, es compon de madrigals a quatre veus, mentre que els del segon, publicat a Roma el 1564, són a cinc veus

Sorgida a Florència al començament del s XV, com a resultat d’una reacció contra l’escriptura gòtica complicada, que ja iniciaren Petrarca, Boccaccio i d’altres, s’estengué als diversos centres culturals d’Itàlia i passà a poc a poc als altres països de l’Europa occidental El propòsit dels humanistes fou la imitació servil de l’escriptura carolina del s IX a l’XI, creguda per ells l’autèntica littera antiqua dels clàssics romans L’escriptura humanística, en les seves formes rodona i cursiva, ha passat als tipus d’imprenta moderns

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

El 1832 fou deportat a Sibèria arran de la seva participació en una conspiració de la noblesa De retorn a Geòrgia el 1852 fundà la revista literària Giskari ‘Aurora’ En les seves comèdies descriu la decadència de la noblesa georgiana en un estil realista que palesa un gran domini de la llengua popular És considerat el creador d’un teatre nacional georgià Destacà també com a traductor de Puškin, Molière, Petrarca i Schiller, entre d’altres De les seves obres cal esmentar El repartiment 1850 i Escenes del passat 1863