Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Esquí
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona al novembre del 1962.
Fou el portaveu de la Federació Catalana d’Esquí i en algunes ocasions adoptà el nom de Catalunya Esquí Tingué dues edicions durant la temporada d’hivern informava de les activitats de les estacions d’esports d’hivern del Pirineu català, i als mesos d’estiu tractava sobre l’esquí nàutic i la motonàutica Era escrita en castellà El director de les dues edicions fou JM Armengou A partir de la temporada 1969-70 esdevingué un suplement d’hivern de la revista Cordada , que poc després l’absorbí
Catalunya entra a les fases 2 i 3 de desescalada per la pandèmia
Medicina
Lleida, Barcelona i les àrees metropolitanes entren en la fase 2 de la desescalada de la pandèmia de la covid-19 i les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu i Aran a la fase 3 El primer grup, que comprèn prop del 80% de la població, deixa enrere les mesures més estrictes com les franges horàries o els grups limitats a 10 persones En el segon, la Generalitat recupera la gestió de la crisi i autoritza la mobilitat entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona
refugi Airoto
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura
Escriptor humanista.
Sacerdot de Balaguer És autor d’una tragèdia en llatí, Delphinus , publicada a Barcelona el 1543 relació del fracassat setge per part del delfí de França de la vila de Perpinyà el 1542 i representada, en llatí, amb acompanyaments musicals, davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part l’interès històric, també en té per la manera com l’autor canta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És un curiós exemple de teatre humanístic representat fora de les aules universitàries
Josep Farré i Costa
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Ferrer de Tuixén.
Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu
Verd madur
Cinematografia
Pel·lícula del 1960; ficció de 100 min., dirigida per Rafael Gil Àlvarez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ JVirós, Manuel Saló, RGil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don Genaro…
refugi Enric Pujol
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània
Comença la fase 1 de la desescalada per la pandèmia de la covid-19
Medicina
Entra en vigor en alguns territoris la primera fase de l’aixecament gradual de les mesures de confinament de la població, restricció de la mobilitat i aturada d’activitats imposades contra la pandèmia de la covid-19 En aquesta ocasió el govern espanyol accepta la proposta de la Generalitat de Catalunya per la qual passen a la fase 1 les regions de l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre El 15 de maig la resta de Catalunya passa a la fase 1 menys Barcelona i l'àrea metropolitana, que mantenen més restriccions fase 0,5
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Folklore
Organisme creat el 1983 amb l’objectiu de protegir, difondre i estudiar el patrimoni natural i cultural de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant Jordi 2016
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina