Resultats de la cerca
Es mostren 885 resultats
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
salicàcies
Botànica
Família de salicals formada per arbres o arbusts caducifolis i dioics, de fulles simples, alternes i estipulades, de flors unisexuals, aclamídies, disposades en aments i generalment anemògames, de fruits en càpsula de dehiscència valvar, i de llavors amb llargs pèls sedosos.
Consta d’unes 250 espècies, pròpies quasi totes de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Salicàcies més destacades Populus alba àlber , alba, arbre blanc Populus canadensis pollancre del Canadà Populus canescens àlber bord Populus deltoides carolina Populus euphratica pollancre d'Elx , om blanc Populus nigra pollancre , clop, poll, pollanc, xop Populus nigra var italica pollancre gavatx Populus tremula trèmol Salix sp salze Salix alba salze blanc, saule Salix alba ssp vitellina vim , vímec, vimetera groga Salix atrocinerea gatell , trencadella Salix aurita vimassa Salix…
torb
Meteorologia
Ventada que aixeca la neu del terreny, de manera que la visibilitat minva considerablement.
És freqüent als Pirineus
safrà de muntanya
safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
gatolins
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les escrofulariàcies, de fulles ovades tomentoses i de flors blanquinoses.
Creix en roques calcàries, als Pirineus
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
onosma borda
onosma borda
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, de fulles espatulades, disposades en roseta, i de flors blanquinoses agrupades en panícules.
Creix en espadats i penyalars, als Pirineus
gatzerí
Branca florida de gatzerí
© MC
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 6 m d’alçada, de fulles el·líptiques acuminades i finament serrades, de flors blanques aplegades en raïms i de fruits drupacis petits, arrodonits, negres i molt acerbs.
Es fa en boscs humits dels Pirineus
panical de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, espinosa, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles dividides blavenques i amb capítols globosos blaus.
Viu en pastures i terrenys pedregosos dels Pirineus
peucrist
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 30 cm d’alçada, de fulles digitades, serícies i argentines pel dessota, i de flors blanques.
És endèmica dels Pirineus, on creix en roquissars