Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual…

El Parlament Europeu nomena Romano Prodi nou president de la Comissió Europea La decisió de la cambra, adoptada per 392 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions, ratifica l’adoptada pel Consell Europeu el 24 de març D’aquesta manera, Prodi relleva del càrrec el dimitit Jacques Santer, tot i que encara haurà de superar un altre vot d’investidura davant el Parlament Europeu un cop hagi designat els membres de la nova Comissió Europea, situació que es preveu per al mes de setembre

Comença a Berlín la cimera del Consell Europeu que ha de debatre el marc pressupostari de la Unió Europea per als propers sis anys Agenda 2000 i la reforma de la Política Agrària Comuna En la primera jornada de la cimera, el president de torn de la UE, Gerhard Schröder, aconsegueix tancar la crisi oberta amb la dimissió de Jacques Santer amb un acord per a designar l’exprimer ministre italià Romano Prodi com a nou president de la Comissió Europea, mentre es negocia que Santer es mantingui al càrrec fins el nomenament oficial i la presa de possessió de Prodi

El Parlament Europeu ratifica per una àmplia majoria la composició de la Comissió Europea presidida per Romano Prodi La Comissió rep 414 vots a favor, del grup socialista i liberal en bloc, de la majoria del grup popular i d’un sector dels Verds, i 142 en contra, bàsicament del grup comunista i dels Verds, dels sectors d’ultradreta i dels diputats britànics i alguns d’alemanys del grup popular El mandat de l’equip de Prodi finalitzarà l’any 2005

El president electe de la Comissió Europea, Romano Prodi, dóna a conèixer la composició del seu equip, que entrarà en funcionament a partir del mes de setembre Dels 19 comissaris, destaca la forta presència de polítics dels països del sud i de forces d’esquerra Entre els comissaris hi ha els espanyols Loyola de Palacio, responsable de Relacions amb el Parlament i de Transports i Energia, i Pedro Solbes, d’Afers Econòmics i Monetaris

La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La inestabilitat…

Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2004…

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del…

Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe anticorrupció del…