Resultats de la cerca

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1916-25 Migcampista, guanyà un Campionat de Catalunya 1918 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Exercí a Girona, on, el 1393, fundà el collegi de Sobreportes per a estudiants

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, vicemestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera divisió, i l’acabà al…

Mig centre, jugà en la Unió Atlètica d’Horta 1935-36 i, després de la Guerra Civil, ingressà en els equips aragonesos del CD Español del Arrabal 1939-40 i el Saragossa 1940-43, on jugà dues temporades a primera divisió

Membre de la Unió Esportiva Santboiana, jugà a la posició de darrer En el seu palmarès destaquen set Copes de Catalunya 1995-2000, 2005, una Copa d’Espanya 2000, dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2005, 2006 Amb la selecció d’Espanya jugà 57 partits 1997-2006, en què anotà 87 punts, i n’arribà a ésser el capità Disputà la Copa del Món 1999

Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…

Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i Escola Tècnica…

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…