Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
Georges Annenkov
Cinematografia
Creador de vestuaris i decoracions per al cinema, d’origen rus i naturalitzat francès.
Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955
Aleix
Religions orientals
Patriarca de Moscou i de tot Rússia, de nom Sergej Vladimirovič Simanskij.
Després d’haver ocupat diversos càrrecs en institucions docents eclesiàstiques, fou nomenat bisbe de Tikhvino i auxiliar de Novgorod 1913, diòcesi que ocupà com a arquebisbe residencial a partir del 1925, per passar a metropolita de Leningrad el 1933 El 1945, en un concili de l’Església russa, fou elegit patriarca de Moscou i de tot Rússia Escriví nombroses obres sobre teologia tingué cura també d’una nova edició en rus de la Bíblia
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà en suïcidi
Dmitrij Andrejevič Furmanov
Literatura
Escriptor rus, capdavanter de la literatura soviètica; membre del PC des del 1918, participà en la guerra civil; d’aquesta experiència sorgí la novel·la Čapajev (1923), molt popular, on la narració històrica es combina amb el fons social.
Escriví, a més, les novelles M'atež ‘La revolta’, 1923-25 i V semnadcatom godu ‘L’any disset’, 1925
V’ačeslav Mikhajlovič Molotov
Història
Política
Nom amb què és conegut V.M. Skrajabin, polític soviètic.
Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…
Ivan Vasilevič Kirejevskij
Filosofia
Pensador rus.
Eslavòfil el seu pern mental girà entre la tensió Europa-Rússia i la clivella ciència-fe O kharaktere prosveščenija Evropy i ego otnošennii k proveščeniiju Rossii ‘El caràcter de la civilització d’Europa i les seves relacions amb la de Rússia’, 1852 és una defensa de la Rússia feudal i ortodoxa
Jean-Baptiste-Michel Vallin de la Mothe
Arquitectura
Arquitecte francès.
Cridat a Rússia per Caterina II, hi residí del 1759 al 1775 Fou professor de l’acadèmia de belles arts Introduí el classicisme francès a Rússia i influí en els arquitectes russos de l’època, entre els quals Starov, que fou un dels seus deixebles
Roderick Impey Murchison
Geologia
Geòleg escocès, conegut sobretot pel fet d’haver establert la subdivisió del Silurià.
Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845
Johann Reinold Patkul
Història
Patriota livonià.
Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat
Antoni de Colombí i Paiet
Política
Diplomàtic.
De família originària de Sora Osona, el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial Cònsol d’Espanya a Peterburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid Durant la guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus Velikie Luki, el 1812 Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina