Resultats de la cerca

Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caire més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També es autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar a més, els articles Els perills de la reraguarda 1937 i La força social i revolucionària del teatre 1937 S'exilià el 1939 a la RepúblicaDominicana…

El 1962 la seva família anà a viure a Nova York Posteriorment retornà a la RepúblicaDominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo UASD, on es doctorà el 1978 Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano PRD i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana PLD el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central 1985, del Comitè Polític 1990 i president 2002, reelegit el 2007 El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i…

Amb el seu germà, Anton Jover , fou soci d’una companyia comercial creada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 s’establí a Santo Domingo, però l’any següent donà poders per als seus afers comercials a Jaume Planes, i tornà a Sevilla per comprar blat destinat a una expedició programada a les Índies El 1528 retornà a Santo Domingo, on s’establí definitivament, i durant algun temps fou soci amb Joan de Soldevila en l’establiment d’un ingenio de sucre

A 18 anys anà a estudiar art a Madrid, però finalment es decantà per l’alta costura, que aprengué al taller de Cristóbal Balenciaga Des del 1961, a París consolidà la seva carrera i el 1965 establí la seva pròpia marca a Nova York Les seves creacions obtingueren un gran prestigi en els cercles de l’alta societat nord-americana, especialment entre polítics i personalitats del món de l’espectacle Destacà també com a mecenes i patró d’institucions culturals

Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la RepúblicaDominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República…

Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…

Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la RepúblicaDominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada

El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la RepúblicaDominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo…

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la RepúblicaDominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color