Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ricard Pérez i Casado
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona collaborà en les revistes Valencia-fruits , Gorg , Serra d’Or , i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia És autor, o coautor, dels llibres L’estructura econòmica del País Valencià 1970, L’economia del Baix Maestrat 1971, Els preus del sòl al País Valencià 1973, El turismo en Alicante y en la Costa Blanca 1973, Los cítricos en España 1974, La crisi dels anys trenta al País Valencià 1974, Mortalitats catastròfiques Estudi de casos locals 1974 i País Valencià Geografia i…
Ricard Palacín i Soldevila
Política
Polític i advocat.
Fou un dels capdavanters de la Joventut Republicana de Lleida Elegit alcalde de la seva ciutat, dimití després del cop d’estat de Primo de Rivera i lluità clandestinament contra la Dictadura Diputat a les corts constituents el 1931 Fou membre de la diputació provisional de la Generalitat, de l’equip directiu del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament català
Ricard Altaba i Planuch
Disseny i arts gràfiques
Política
Polític, ebenista i joier.
Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a Ciutat de Mèxic…
Narcís Monturiol i Estarriol
© Fototeca.cat
Història
Política
Inventor i polític.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…
William Longchamp
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès, d’origen normand.
Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort
Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
Miquel Àngel Marín i Luna
Política
Dret
Alt funcionari internacional a l’ONU i advocat.
Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del…
Imma Mayol i Beltran
Política
Política.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona El 1978 ingressà al PSUC , després d’haver estat durant dos anys membre del Partit Comunista de les Illes Balears Havent treballat en el camp social, el 1992 es dedicà a la política i fou escollida diputada d’ Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament El 1999 es decantà per la política municipal, i rellevà Eulàlia Vintró al capdavant de la candidatura ecosocialista a l’Ajuntament de Barcelona Després dels comicis fou nomenada quarta tinenta d’alcalde Arran de les eleccions municipals del 2003, gràcies a un ascens electoral, fou nomenada…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment…