Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Lluís Rierola Albó
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà vuit Campionats de Catalunya 1918, 1920-25, 1929 i sis Copes del Rei 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929 Disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928
Marià Masferrer i Rierola
Biologia
Naturalista.
Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,
Masjoan
Masia
Masia del municipi d’Espinelves (Osona).
El seu propietari, Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme
Ceiriog
Literatura
Nom amb què fou conegut el poeta gal·lès John Ceiriog Hughes.
La seva obra fou molt inspirada per les competicions de poesia bàrdica Eisteddfold Tot i que de vegades cau en el sentimentalisme, alguns dels seus poemes, com Nant y Mynydd ‘Cant de la rierola muntayenca’, són encara avui força coneguts
diari
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…