Resultats de la cerca

Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes…

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…