Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
roda
Heràldica
Figura molt emprada en heràldica i que és representada de distintes formes.
La roda ordinària o de carro té vuit raigs en cas contrari, cal indicar-ho La roda d’engranatge va fornida de dents La roda de molí va proveïda d’àleps per a pujar l’aigua La roda de Santa Caterina o de suplici porta la llanda fornida de tallants
roda
Transports
Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dóna la forma.
En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté…
roda
Música
Mecanisme d’excitació sonora d’alguns instruments de corda consistent en una peça circular que, en ser posada en moviment per l’instrumentista, frega d’una forma contínua les cordes posant-les en vibració.
S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones…
roda
Militar
Roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, originava, en les claus de roda, la guspira que inflamava la pólvora.
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió En els…
roda
Jocs
Atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada.
roda
Història
Suplici que consistia a trencar els membres al condemnat, i de vegades també les costelles, i col·locar-lo lligat dalt d’una roda de carrossa posada horitzontalment, plantada a terra mitjançant un pal.
De vegades el reu era prèviament escanyat Usat a l’Alemanya medieval, fou introduït a França el 1534 Fou suprimit per la Revolució Francesa
roda
Diplomàtica i altres branques
A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó, derivat del signum crucis, constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, que representa la signatura del papa i dels reis de Castella i Lleó que autenticava els documents solemnes emanats de les cancelleries corresponents i els donava validesa.