Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Pere Dies
Arts decoratives
Argenter.
Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique…
Giovanni Lanfranco
Arts decoratives
Pintura
Pintor decorador barroc italià.
Deixeble dels Carracci Decorà a Roma el Palazzo Farnese 1602, el Palazzo Mattei 1615 i la cúpula de Sant'Adrea della Valle 1625-27 A la catedral de Nàpols féu el Paradís de la capella de San Gennaro 1643 La seva pintura té un gran domini de la perspectiva i dels escorços violents
sanefa
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Arts decoratives
Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
vas apol·linar
Arts decoratives
Cada un dels quatre vasos d’argent de forma cilíndrica trobats a Vicarello (Laci), tres l’any 1852 i un altre el 1863.
Duen inscrits els topònims des de Cadis fins a Roma amb les milles d’un indret a l’altre corresponents als itineraris dels segles I-II Fan menció d’una trentena de topònims situats a l’actual territori dels Països Catalans itinerari
Josep Joan Camaron i Melià
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i decorador de porcellana, fill de Josep Camaron.
Format a València, Madrid i Roma, s’establí a Madrid, on ocupà diversos càrrecs oficials a l’Academia de San Fernando i a la Real Fábrica de Porcelana, on fou pintor de cambra Es conserva obra seva en colleccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia
Núria Nialet i Jou
Arts decoratives
Esmaltadora.
Formada a l’Escola Llotja i a l’Escola Massana El 1945 ingressà a la Manufactura de l’Escola en la secció d’esmalt, sota la direcció de Miquel Soldevila, i des del 1959 fou professora de dibuix del mateix centre Els anys cinquanta féu exposicions individuals i collectives a Barcelona, Tiana, Madrid i Roma
Lelio Orsi
Arquitectura
Arts decoratives
Pintura
Pintor, arquitecte i decorador italià.
Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557
Charles Percier
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador francès.
Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814
Consol Mascareñas i Portusachs
Arts decoratives
Esmaltadora.
El 1937 emigrà a Holanda, on descobrí l’art de l’esmalt als tallers d’orfebreria de Joanna Broom d’Utrecht De retorn a Barcelona es matriculà a l’Escola Massana, on simultaniejà els estudis amb la pràctica de l’ofici als tallers de Modest Morató El 1947 installà el seu propi taller, on realitzà la seva obra, principalment medalleria, per als tallers d’un orfebre de Milà i per al Collegi Greco de Roma, i on es formà tota una generació d’esmaltadores
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a…