Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bronze d’Ascoli
Dret romà
Document epigràfic descobert a Roma l’any 1908.
És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana
Lo Codi
Dret romà
Text jurídic escrit entre el 1149 i els anys 1162-70, en provençal, probablement a Arle.
Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al castellà, al…
llei de les Dotze Taules
Dret romà
Nom donat al conjunt de disposicions redactat per dues comissions de decemvirs presidides per Api Claudi (451-450 aC), aprovat pels comicis centuriats i gravades en dotze taules, fixades al fòrum.
Constitueix el document legislatiu més antic del dret romà, les normes del qual tracten temes de dret processal, familiar, successori, penal, de propietat i públic
Les basíliques
Dret romà
Col·lecció legal que conté les compilacions de Justinià i les lleis posteriors, feta ordenar per Basili I el Macedoni, emperador de Bizanci, acabada en temps del seu fill Lleó VI el Filòsof i promulgada l’any 887 amb el nom de Basilikhá
.
L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú
llei Papia de Civitate
Dret romà
Llei de l’any 688 de Roma que creà tribunals civils per a resoldre qüestions sobre el dret de ciutadania romana.
llei Papia Popeis
Dret romà
Llei de l’any 762 de Roma, coneguda també per llei Júlia, per la qual foren dictades diverses disposicions sobre el matrimoni: prohibí als senadors i a llurs filles i netes de casar-se amb comediants i familiars d’aquests, afavorí el matrimoni declarant nul el jurament de celibat, atorgà distincions honorífiques als homes casats, imposà penes als homes celibataris i els declarà sense capacitat per a rebre béns en testament, fomentà les famílies nombroses i els atorgà privilegis i regulà les donacions entre marit i muller i limità les d’aquells que no tenien descendència.