Resultats de la cerca

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453, la família…

Pel novembre d’aquell mateix any s’hi adherien Hongria, Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta

Cap del partit liberal, intervingué en el reconeixement de la independència de Romania 1878 El 1881 participà en l’enderrocament del govern i formà part d’un govern autoritari El 1888 es retirà pressionat per l’oposició

A partir del s XIII s’anaren formant despotats dins l’imperi bizantí, alguns dels quals foren creats directament per l’emperador, com el de Mistra, i uns altres foren originats per l’anarquia general, com els despotats de Romania o de Trebisonda

Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania

Militant comunista des del 1930, el 1944 s’uní a la resistència contra els alemanys Secretari general del partit 1945-65, fou cap de govern 1952-55 i president del consell d’estat 1961-65 Des del 1958 s’esforçà a assolir una major autonomia per a Romania

Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals

Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori