Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Montreux
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa.
Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als vaixells de guerra dels…
Sant Pere Pescador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Pere Pescador, de 18,47 km 2 , és situat al sector litoral de la comarca, al centre de l’ample golf de Roses, on la plana empordanesa entra en contacte amb la mar Té uns 5 km de costa baixa i sorrenca, des de la desembocadura del Fluvià, prop de l’estany de la Llarga, al N, fins al grauet d’Empúries, l’antiga desembocadura d’aquest riu, a migdia El Riuet o Fluvià Vell, antic llit del riu convertit avui en canal, forma la divisòria meridional i occidental del terme amb l’Armentera i l’Escala altres límits municipals són amb Torroella de Fluvià…
la Ràpita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…