Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
Galaţi
Ciutat
Capital del judeţ de Galaţi, Romania.
És situada a la vora esquerra del Baix Danubi, a la confluència de tres vies navegables Danubi, Siret i Prut i prop del llac Brates És un port interior, a 150 km de la mar, que serveix principalment de sortida a la fusta dels Carpats i d’entrada a les importacions romaneses Nus ferroviari internacional i gran centre industrial, on hi ha installada la planta siderúrgica més important del país Centre d’ensenyament superior Universitatea din Galati, fundada el 1974
Cǎlǎraşi
Ciutat
Ciutat de Romania, al judeţ
homònim.
Mercat rural i nucli industrial tèxtil, alimentària i siderúrgica
Drobeta-Turnu Severin
Ciutat
Capital del judeţ de Mehedinţi, Romania.
Situada al costat del Danubi, és un important port fluvial Construcció de vaixells
Alps de Transsilvània
Serralada
Serralada accidentada al S de Romania.
És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània
Ploieşti
Ciutat
Capital del judeţ de Prahova, Romania.
Situada en un ric camp petrolífer al N de Bucarest, té refineries de petroli i oleoductes que el condueixen a Constanţa, a la mar Negra i als ports del Danubi Té un museu de petroli i escoles superiors d’enginyeria petroliera
Maramureş
Massís
Massís de Romania, als Carpats orientals.
Pertany al plegament alpí i el formen roques cristallines Culmina en el Rodna 2 300 m
Oneşti
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bacǎu, Romania.
Entre 1965-90 rebé el nom de Gheorghe-Gheorghiu-Dej Nou centre industrial desenvolupat durant els anys cinquanta indústries químiques cautxú sintètic, central tèrmica, refineria de petroli
Focṣani
Ciutat
Capital del judeţ de Vrancea, Romania.
Centre comercial d’una regió vitícola Hi ha indústria alimentària i tèxtil
Cantacuzè
Història
Família distingida de l’Imperi Bizantí, enllaçada des del s XII, per matrimonis, als emperadors.
D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453, la família…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina