Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’…

Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890

Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…

Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…

Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

Profund coneixedor de les literatures grega i llatina, escriví el Liber Isottaeus 1450-51, d’inspiració ovidiana, Hesperis i d’altres