Resultats de la cerca

La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…

Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del SàharaOccidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual SàharaOccidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’…

Resident a Al-Aaiun, als territoris del SàharaOccidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren…

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del SàharaOccidental i de la Guinea Equatorial

La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

El 1877 i el 1884 feu dos viatges d’exploració al Marroc, i el 1886 explorà la regió occidental del Sàhara Aquests viatges prepararen l’ocupació de Río de Oro per part de l’Estat espanyol El 1903 es retirà de l’exèrcit i s’installà a València, on organitzà les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text El 1908 fou diputat republicà a corts per València Publicà Geografía militar de Marruecos 1884 i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos 1885

Completats els estudis de dret a les universitats de Princeton i de Texas, el 1976 esdevingué un dels més íntims collaboradors de George Bush i prestà una valuosa ajuda a Gerald Ford Els anys 1980-85 es convertí en cap de la Casa Blanca i de les seves finances, i en aquest aspecte prestà una notable ajuda a la política de Reagan Després de l’elecció de Bush a la presidència dels EUA, li foren confiades missions diplomàtiques i de política exterior, tasca en la qual fou successor de Georga Shultz Baker sostingué converses amb els jueus i defensà els punts de vista dels palestins sobre els…