Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Mateu Colom i Canals
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos
Josep Arbonada
Cristianisme
Religiós franciscà.
Escriví una Crónica 1721 sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa
Joan Morell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la seu de Palma 1798, publicà Tratado de Agricultura Madrid 1780 i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca 1787
Jaume Santjoan
Cristianisme
Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona.
Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci
Bartomeu Catany
Cristianisme
Eclesiàstic.
Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació
Baltasar Calafat i Danús
Cristianisme
Doctor en teologia.
Mestre en arts i qualificador del Sant Ofici, fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor Predicador ampullós, publicà alguns sermons 1730-32 Escriví una dissertació històrica sobre el seu poble natal, algunes poesies en català, en castellà i en llatí i una comèdia en català, Santa Rosa del Perú Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà publicat sense data cap al 1730
Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…
Ramon de Penyafort
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…