Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
els Racons
Sector muntanyós de la Marina Alta, als vessants septentrionals i orientals de la serra de Segàrria, dins els termes de Pego, Dénia, el Verger, Ondara i Benimeli.
És limitat al N per la zona de marjals comuna a Oliva Safor i Pego, drenada pel riu dels Racons o del Molinell
Forna
Poble
Poble (fornalers) del municipi de l’Atzúvia (Marina Alta), uns 3 km al nord-est d’aquest darrer poble, al peu d’un turó coronat per les ruïnes d’un antic castell.
Abans del 1920 formava municipi independent L’església parroquial Sant Bernat havia depès de la de Vilallonga de la Safor Era lloc mixt de moriscs 35 focs el 1609 i cristians Fou centre de la baronia de Forna
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
pla de la Llacuna
Altiplà situat a l’E de la serra de la Safor, entre Vilallonga de la Safor i la Vall de Gallinera (Marina Alta).
la Vall de Gallinera
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56% a oliveres i…
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
la Revolta
Sequiol del sistema de regadiu del Molinell, termenal dels municipis de Pego (Marina Alta) i Oliva (Safor).
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).