Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sagitari | sagitària
Tirador de sagetes.
sagitari | sagitària
Soldat armat d’arc i sagetes.
sagitari
Heràldica
Figura fabulosa, meitat home meitat cavall, disparant una sageta.
signe del zodíac
Esoterisme
Cadascuna de les dotze parts que constitueixen el zodíac.
Signes del zodíac núm Nom català Nom llatí Constellació actual corresponent 1 Àries Aries Àries 2 Taure Taurus el Taure 3 Bessons o Gèmini Gemini els Bessons 4 Càncer o Cranc Cancer el Cranc 5 Lleó Leo el Lleó 6 Verge Virgo la Verge 7 Balança Libra la Balança 8 Escorpió Scorpius l’Escorpió 9 Sagitari Sagittarius el Sagitari 10 Capricorn Capricornius Capricorni 11 Aquari Aquarius l’Aquari 12 Peixos Pisces els Peixos
signe descendent
Astronomia
Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari
zodíac
Esoterisme
Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals.
El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini , Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d' Àries , i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’…
forat negre
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i…