Resultats de la cerca

Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’Editorial Torre Escriví, entre d’altres, els poemaris Ala encesa 1950, Retrobament 1960, premi València de literatura-poesia, Cant al meu poble 1969, Poeta en darrer cant 1985, Testimoni i ofrena 1988, Kanèfora 1998 i Clams d’ardida confessió 2000 En el camp de la història és autor de Les terres valencianes durant l’època romana 1963 L’any 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, és professor a la universitat de Salamanca La seva investigació se centra en la literatura valenciana contemporània La narrativa valenciana dels setanta 1994 i Aproximació a la narrativa valenciana 1994, i, amb Àlex Martí, Catalana i criminal La novella detectivesca del segle XX 2006 Com a novellista ha publicat El viatger del crepuscle 2006, premi Ciutat de Sagunt 2005 També té obres en collaboració, com Xarxa teatre tradició, festa i teatralitat 1997 i El discurs prefabricat Estudis de fraseologia teòrica i aplicada…

Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena 1995, A trenc…

El 1957 inicia filosofia i lletres a la Universitat de València, estudis que completà a Madrid en l’especialitat de filologia romànica En tornar a València, estudià amb Manuel Sanchis i Guarner i es doctorà 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis Un any després anà als Estats Units, on en diverses estades fins el 1971 fou professor de català a les universitats d’Emory Atlanta, a l’estat de Geòrgia, i de Washington Saint Louis, a l’estat de Missouri El 1966 impulsà la publicació de l’antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista literària Identity Magazine de la…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…