Resultats de la cerca

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…

Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" 1949-56 i…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona 1899, ha disputat en diverses ocasions el Circuit Català de Pàdel Guanyà el Campionat de Catalunya mixt 2007 amb Sílvia Navarro

S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil Passà pel Barcelona Atlètic i després d’actuar cedit amb el Còrdova i el Valladolid, la temporada 1979-80 ingressà al primer equip del Barcelona, on romangué fins el 1983 Jugava de lateral i de migcampista, disputà un total de 147 partits i marcà tretze gols Guanyà dues Copes del Rei 1981, 1983, una Recopa 1982 i una Copa de la Lliga 1983 Posteriorment jugà una temporada amb el Reial Mallorca, una amb el CE Sabadell i una altra amb el Sevilla CF Formà part de la selecció espanyola en una ocasió

Agricultura, ramaderia i manufactures de la fusta

Fou porter del Centre d’Esport Sabadell 1910-13, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1913, i presidí el club 1911-23 Introductor del futbol a Sabadell, també impulsà el tennis a la ciutat collaborant en la fundació del Club Tennis Sabadell 1929, del qual fou president abans 1928-29 i després 1934-39 de l’oficialització dels estatuts del club

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…

Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…

De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara que no ocupà…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…