Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Emil Jannings
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut l’actor teatral i cinematogràfic Theodor Emil Janentz.
S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de la Segona…
Theatre de Complicite
Teatre
Companyia teatral londinenca.
De gran prestigi internacional, les seves produccions es distingeixen per l’alt compromís polític dels seus continguts Alguns dels muntatges més destacats són The Caucasian Chalk Circle 1997, de BBrecht, The Chairs 1998, d’EIonesco, coproduïda amb el Royal Court Theatre, Mnemonic 1999, coproduïda amb el Festival de Salzburg, i The noise of Time 2000, realitzada en collaboració amb l’Emerson String Quartet i el Lincoln Centre de Nova York i representada en molts festivals europeus Simon McBurney n'és el director artístic L’any 2004 estrenà Measure for Measure , de WShakespeare, al…
Giorgio Strehler
Teatre
Director teatral italià.
Treballà a Suïssa 1943-45 i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs director del Festival de …
Sven-Eric Bechtolf
Teatre
Actor i director teatral alemany.
Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der Rosenkavalier 2004, de…
Claus Peymann
Teatre
Director escènic alemany.
El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…
Declan Donnellan
Teatre
Director teatral anglès.
Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó o…
Will Quadflieg
Teatre
Actor alemany.
Els anys trenta es donà a conèixer com a actor de teatre i de cinema amb la interpretació d’obres de Goethe, Schiller i Shakespeare Treballà a Berlín del 1937 al 1944 i continuà la seva carrera a Lübeck, Zuric i Hamburg, on promogué la creació del moviment Junge Bühne posteriorment escola de teatre Ernst Deutsch Un dels actors alemanys més destacats de la postguerra, destacà com a intèrpret de Jedermann ‘Un qualsevol’, d’Hugo von Hofmannsthal, al Festival de Salzburg 1952-59, del Faust , de Goethe 1957 i del Macbeth , de W Shakespeare 1964 La dècada de 1970 treballà sobretot amb…
Hans Neuenfels
Teatre
Música
Director teatral alemany.
Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…
La Fura dels Baus
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…
teatre
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…