Resultats de la cerca

Practicà nombrosos esports Jugà a hoquei sobre patins amb el Club Patí Voltregà i l’Inriva, equip filial del club deSantHipòlit, fou campió d’Espanya d’esquí nàutic i pilot de rallis Com a dirigent, formà part de la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol 1975-89 i presidí la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic 1973-78 i la Federació Internacional d’aquest esport 1983-91 També dirigí la Federació Internacional de Patinatge 1990-2004 i durant el seu mandat l’hoquei sobre patins fou esport d’…

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club deSant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada…

Es formà al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 2001-02 i guanyà la Copa CERS 2002 Posteriorment jugà a primera divisió amb el GEiEG 2002-03, el Sant Feliu 2004-05 i el Macarena de Sevilla 2004-06 El 2007 fitxà pel Quevert francès, amb el qual guanyà la Lliga 2008, i el 2009, pel Friedlingen alemany

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes…

S’inicià en el Club Patí Les Masies deVoltregà 1998-99 i la temporada següent passà al Club Patí Voltregà, amb el qual ha guanyat set Lligues Catalanes 2003-09, una Copa Catalana 2012, cinc Campionats d’Espanya 2002, 2005-08, cinc OK Lliga 2011-14, 2016, sis Copes de la Reina 2006-08, 2011, 2014, 2017, sis Copes d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, 2019 Al final de la temporada 2018-19 es retirà de la competició Es proclamà campiona del món 2008 amb la selecció espanyola, i de la Copa Amèrica 2011…

Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella deSantHipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre

Davanter format en les categories inferiors del Club Patí Voltregà, debutà a la divisió d’honor a setze anys 1994 Guanyà dues Copes del Rei 2000, 2001 i una Copa de la CERS 2002, competició en la qual fou també subcampió l’any 2000 El 2004 fitxà pel Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà dues Golden Cup 2006, 2007 i fou subcampió de la Copa de la CERS 2008 La temporada 2012-13 retornà al CP Voltregà El juliol del 2020 anuncià la seva retirada de la competició Amb la selecció espanyola fou cinc vegades internacional…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió…