Resultats de la cerca

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb…

Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i seguidors a València…

És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics…

A l’octubre hi ingressà l’Organización Comunista Información Obreira Tenia unes Juventudes Comunistas de Unificación i defensà el Sindicato Unitario Participà en l’Assemblea de Catalunya Els líders foren Daniel Cando i Francesc Arbolí Edità Unidad 1976-1977 i Lluita El 1977 s’integrà en el Partido del Trabajo de España

Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…

No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se, fins que es creà una Comisión…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…