Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Saxonià
Geologia
Segon estatge del Permià de l’Europa occidental, mantingut especialment pels autors francesos, equivalent del Kungurià i l’Ufimià de la plataforma russa.
El nom alludeix a Saxònia, tot i que hom no li ha assignat cap estratotip
Rotliegendes
Geologia
Terme usat, sobretot a l’Europa Central, per a significar la part inferior i mitjana del Permià.
Comprèn els estatges autunià i saxonià dels autors francesos i els estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià de la plataforma russa
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…
Autunià
Geologia
Divisió del Permià inferior, situada damunt de l’Estefanià i sota el Saxonià.
Pren el nom de la localitat francesa d’Autun Borgonya
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics