Resultats de la cerca

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

En 1933-59 visqué a Anglaterra, on rebé formació teatral De retorn a Alemanya, es donà a conèixer amb muntatges de Shakespeare i d’autors irlandesos a Bremen Després de dirigir a Bochum 1972-77 i Hamburg 1985-89 treballà com a director del Berliner Ensemble 1992-96

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare

Especialitzat en papers clàssics Shakespeare, Schiller, Lessing, Goethe, Kleist, el 1930 esdevingué famós pel seu Hamlet al teatre de Darmstadt, i després de la guerra continuà la seva carrera a Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf i Berlín, reconegut com un gran actor Thomas Bernhard li dedicà una obra Minetti 1976 com a homenatge

D’aquí passà a la càbala i a la tradició popular com a esperit, generalment malèfic, de l’aire i de l’aigua Ha donat lloc a personatges literaris com l’Ariel de La Tempesta de Shakespeare, esperit de l’aire, i l’àngel rebel del Paradís Perdut de Milton

Redactor de Lumír Poeta popular, canta la seva pàtria i la seva llibertat en poemes èpics i socials Zlatý máj ‘Maig daurat’, 1887, Zvony a zvonky ‘Campanes i campanetes’, 1894, etc Traduí Shakespeare, Byron, Longfellow, Mickiewicz, Lermontov, etc A Americké obrázky 1914 descriu, en tons vius, els seus viatges per Amèrica

Traduí Boileau, La Bruyère, i sobretot fou molt apreciada la seva versió de la Farsàlia de Lucà 1718 És autor de diverses tragèdies, com The Ambitious Stepmother 1700, Tamerlane 1702, The Fair Penitent 1703, Jane Shore 1714 i Lady Jane Gray 1715 El 1709 preparà una edició crítica de les obres de Shakespeare

És l’autor de The Palace of Pleasure ‘El palau del plaer’, 1566 ampliat el 1567 i el 1575, un recull d’històries basat en Heròdot, Tit Livi i els clàssics italians, que esdevingué una font d’inspiració important per a molts dramaturgs elisabetians i posteriors JWebster, RWilmot, JShirley i Shakespeare, entre d’altres

Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic

S'educà a Itàlia 1772-77 i fou professor i director de l’Acadèmia de Copenhaguen Les seves composicions, perdudes en gran part, estaven inspirades en temes clàssics i en les obres d’Ossian i Shakespeare Els pintors romàntics alemanys Kaspar David Friedrich i Philipp Otto Runge i l’escultor danès Bertel Thorvaldsen foren deixebles seus