Resultats de la cerca

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella…

Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica

Explorà la condició humana en tots els seus aspectes, a través d’una literatura punyent De les seves novelles destaquen Sesenta muertos en la escalera 1954, Eloy 1960, 100 gotas de sangre y 200 de sudor 1961, Supay el cristiano 1967, El compadre 1967, El hombre que había olvidado 1968, Todas esas muertes 1971, El hombre que trasladaba las ciudades 1973 i Patas de perro 1979 El 1970 rebé al seu país el Premio Nacional de Literatura

Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512

Strangers on a Train 1950, portada al cinema per AHitchcock, crea un ambient opressiu obtingut amb l’hàbil utilització dels mecanismes psicològics i de tècniques de la novella policíaca, elements presents en gran part de la resta de les seves novelles posteriors This Sweet Sickness 1960, The Cry of the Owl 1962, Edith's Diary 1977, Found in the Street 1986, Carol 1990 Small g a Summer Idyll 1996, pòstuma, etc Creà el personatge de Ripley, protagonista d’algunes de les seves novelles The Talented Mr Ripley , 1955 versió cinematogràfica de RClement, 1960 Ripley's Game , 1974 versió…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer terme,…

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

Fou un dels creadors de la literatura suïssa en llengua francesa S'inspirà en gèneres literaris estrangers Poésies helvétiennes 1782, Conservateur suisse 1855-58, etc

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902