Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Liechtenstein
Estat
Estat de l’Europa central, situat entre Àustria, al N i a l’E, i Suïssa, a l’W i el S; la capital és Vaduz.
La geografia El relleu és muntanyós a l’E, on hi ha els pics Ochsenkopf 2286 m i Falknis 2560 m, mentre que l’W és format per la plana alluvial del Rin El clima, fred a la regió muntanyosa, se suavitza a la vall El país és densament poblat 165 h/km 2 , amb un creixement anual del 8,6‰ 1984 el 86% de la població és de raça germànica i de religió catòlica La llengua oficial és l’alemany El 12,5% de la superfície és ocupat pels conreus patates, blat, blat de moro, vi, fruita, localitzats a la vall del Rin i destinats al consum local L’abundància de pastures 43,8% de la superfície hi afavoreix la…
Vaduz
Ciutat
Capital de Liechtenstein i alhora comuna.
És situada a la vora dreta del Rin, al peu d’un turó rocallós, on s’aixeca el castell del mateix nom, residència dels prínceps Fundada probablement al s XIII, fou destruïda a la fi del s XV, durant la guerra entre Àustria i Suïssa, i fou reconstruïda en 1523-26 Pertany a la família dels Liechtenstein des del 1712 Hi ha activitat turística i algunes petites indústries
Kosovo
Vista del centre de Pristina
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des del 1929, Iugoslàvia La…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…