Resultats de la cerca

Presenten fulles simples i enteres flors generalment unisexuals i fruits en baia Algunes ebenàcies proporcionen fustes molt apreciades banús i fruits comestibles caqui Ebenàcies més destacades Diospyros sp banús , eben Diospyros chloroxylon banús verd Diospyros chrysophyllos, D malacapai, D melanida banús blanc  Diospyros dendo, D mespiliformis barnús africà Diospyros ebenaster, D ebenum banús negre, banús asiàtic    Diospyros  haplostylis  banús de Sud-àfrica  Diospyros jupru, D melanoxylon banús indi Diospyros kaki caqui Diospyros rubra banús roig   Diospyros…

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…

Les fulles de roibos són molt apreciades com a infusió També s'utilitzen en cosmètica i cuina El terme prové de l’afrikaans  rooibos , de  rooi  ‘vermell’ i  bos  ‘arbust’

També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…