Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…
Mali
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…
Juba
Ciutat
Capital de la República del Sudan del Sud.
Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant…
Equatorial
Divisió administrativa
Regió del Sudan del Sud.
La capital és Jūbā 230195 h est 2008
Nil Superior
Divisió administrativa
Regió del Sudan del Sud.
La capital és Malakāl 114528 h est 2008
Baḥr al-Ghazāl
Divisió administrativa
Regió del Sudan del Sud.
La capital és Wān 11000 h 1977
Nil
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions…
Baḥr al-Ǧābal
Riu
Riu del Sudan del Sud, a la conca del Nil (950 km).
És el sector del Nil Blanc que va des de Nimūlē, a la frontera d’Uganda fins que s’ajunta amb el Baḥr al-Gazāl al llac No, per a formar el Nil Blanc pròpiament dit
Baḥr al-Ghazāl
Riu
Riu del Sudan del Sud, afluent del Nil per l’esquerra (240 km).
Des de la confluència amb el Baḥr al-Ǧābal al llac No, forma el Nil Blanc pròpiament dit És l’emissari del llac Ambadi, on s’apleguen les aigües dels rius Nahr al-Ǧūr i Tōnǧ, i per l’esquerra rep el Baḥr al-'Arab
Fāshōda
Ciutat
Ciutat del Sudan del Sud, a la regió del Nil superior, anomenada des del 1905 Kodok.
El 1898 hi tingué lloc un incident entre francesos i anglesos en relació amb els drets de conquesta, que fou resolt a favor de la corona anglesa