Resultats de la cerca

Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó

Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes

En la seva primera obra narrativa, Il nome sulla sabbia 1924, es palesa ja el contrast, de caire romàntic, entre una viva sensualitat i una vigilant consciència moral, contrast que es mantindrà al llarg de tota la seva producció i que revela, també, influències dels corrents del decadentisme europeu Cal destacar Tre storie d’amore 1931, La presenza del male 1948, Gli egoisti 1959, Antica terra 1968 i La terra abbandonata 1971

Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa repercussió en la…

Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els darrers anys…

Es donà a conèixer amb la publicació de Seta 1996, una novella breu, barreja subtil d’història i de faula, que es convertí en un èxit arreu del món Amb anterioritat havia publicat Castelli di Rabbia 1991, premi Médicis i Oceano Mare 1993, premi Viareggio Novelles posteriors són City 1999, Senza sangue 2003, Omero, Iliade 2004, Questa storia 2005 i Emmaus 2010 Com a dramaturg ha publicat Novecento 1994, i diversos llibres d’assaig, entre els quals Il genio in fuga due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini 1988, L’anima di Hegel e le mucche del Wisconsin 1992, Next Piccolo…

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…