Resultats de la cerca

A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…

Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa

Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny Era coronel de l’exèrcit i el 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell, a la plana de Vic Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…

L’institut fou aprovat per Roma el 1864 Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials residència femenina de joves i ancianes Té la casa mare a Vic els Saits i una altra a la Gleva Osona

Aprengué la tècnica fotogràfica amb el seu pare, fotògraf aficionat, i el 1934 entrà a treballar d’aprenent a la casa de fotografia Romagosa El 1936 s’adherí a les Joventuts Socialistes Unificades, una de les organitzacions del PSUC, i collaborà en el seu òrgan, la revista Juliol El febrer del 1938 s’incorporà a la 30a Divisió de l’exèrcit republicà, fet que li permeté de fotografiar els fronts d’Aragó i del Segre Exiliat a França el 1939, fou internat als camps de Setfonts i de Vernet En començar la Segona Guerra Mundial, amb altres excombatents republicans, s’incorporà a la 28a Companyia…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…

Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…