Resultats de la cerca

Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les illegalitats del govern de Felip V de Castella nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc i fou inhabilitat per a càrrecs públics Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència 1705, de la qual esdevingué regent el 1706 Participà en la defensa de Barcelona 1706 i 1713-14 els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller Després del 1714 encara exercí d’advocat a Barcelona El seu nebot  Josep de Toda i Domènech Riudoms, Baix…

Llicenciat en dret 1874, milità en el partit conservador i fou primer tinent d’alcalde de Barcelona, diputat provincial i senador per Tarragona Publicà La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales 1879

Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”

Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros

Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya , que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona Morí abans de poder escriure la continuació projectada

Estudià decretals a Bolonya Fou professor de l’estudi general de Lleida És autor del tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, d’una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida i la segona 1464 als doctors de Bolonya, i també d’un memorial sobre la Matrícula jurisconsultorum de Barcelona Les seves opinions són recollides per juristes catalans posteriors Pere Miquel Carbonell, n'escriví la biografia a De viris illustribus catalanis

Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model,…

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència…