Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
regadora
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.
A Barcelona equivalia a 845 plomes 1859000 l/24 hores i a Tarragona a 120 plomes 379283 l/24 hores
carmelità de l’ensenyança
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa masculina fundada pel carmelità Francesc Palau i Quer el 1860.
Es difongué pel Principat Tarragona i el Vendrell i per les illes Eivissa i Palma i desaparegué el 1936
art funerari
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de…
amfiteatre
Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-III dC El més…
calçotada
Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
gandalla
Indumentària
Lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.
Hom l’usa encara en el vestit pagès tradicional d’algunes comarques, com el Pla d’Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre
chartreuse
Enologia
Licor estomacal d’herbes, elaborat des del s XVIII al monestir de cartoixans de la Grande Chartreuse, a Grenoble.
Hom el presenta en dues varietats groc dolç i verd sec Des del 1903 és elaborat també a la fassina de Tarragona, on hi hagué fins el 1936 una casa cartoixana
cana
Física
Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams, estesa pel Principat de Catalunya, les Illes Balears, Occitània, el nord d’Itàlia, etc; la mitja cana (quatre pams) equival, aproximadament, a la vara (també de quatre pams) del País Valencià, Aragó, Castella, el País Basc, Galícia, Sud-amèrica, etc.
La cana de Barcelona feia 1,555 m la de Girona, 1,559 m la de Lleida, 1,556 m la de Tarragona 1,560 m la de Mallorca, 1,564 m
mariner | marinera
Transports
Persona emprada en la maniobra d’una nau.
Als Països Catalans, els gremis de mariners, anomenats sovint de barquers barquer, es dedicaven al tràfic portuari, a la pesca i a la navegació Reberen el nom específic de mariners els gremis de Cotlliure ordinacions del 1388, Tarragona, Alacant i Palma