Resultats de la cerca
Es mostren 2000 resultats
temple d’August de Tarragona
Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…
Concurs de Castells de Tarragona
Folklore
Competició castellera que, cada dos anys, reuneix a la plaça de toros de Tarragona les millors colles del moment.
Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells…
Caixa d’Estalvis de Tarragona
Economia
Entitat financera domiciliada a Tarragona i creada per la Diputació l’any 1952.
En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic, i en la de l’actiu, la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic Disposa d’una xarxa d’unes 200 oficines El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 11334 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Manresa La nova entitat, que adoptà el nom de Catalunya Caixa , començà a operar l’1 de…
Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona
© Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona
Museu
Museologia
Museu monogràfic de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, inaugurat el 1930 i que forma part del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Coromines i Josep Puig i…
Museu d’Art Modern de Tarragona
Museu
Museologia
Institució museística creada per la Diputació de Tarragona l’any 1976 amb la intenció de conservar i mostrar les seves col·leccions.
El museu és installat a la casa Martí, que la Diputació adquirí el 1983, que fou remodelada i adequada al projecte museístic per l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies Reuneix colleccions d’escultura Julio Antonio, Santiago Costa i Vaqué, Salvador Martorell i Ollé i de pintura Josep Sancho i Piqué, i un arxiu fotogràfic que conserva, entre altres, les obres de Pere Català i Pic i Hermenegild Vallvé i Vilallonga que havien estat encarregades per la mateixa Diputació el 1929 per a ser presentades a l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell any dins la Secció Monumentos de España El 2008,…
Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona
Societat creada el 1867 en funsionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.
Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879 Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell
en obtenir la concessió, el 1861, per a construir i explotar la línia del ferrocarril entre Tarragona i Martorell per Altafulla, Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès.
El 1875 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres , i en resultà la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Nom de la societat que resultà de la fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
.
El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d’Aragó, i convertí l’estació de França en la terminal de totes les seves línies Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona 1886 i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona 1887 Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant les seves línies foren explotades, però, fins el 1925 com una línia independent Xarxa Catalana de MSA Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp
Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València en obtenir, el 1862, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Tarragona, inaugurada el 1865.
El 1881 adquirí la línia de via estreta entre Carcaixent i Dénia, propietat de la SA Transway de Carcaixent a Gandia El 1886 absorbí la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de l'Est d'Espanya
Montbrió del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…