Resultats de la cerca

A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…

Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex  A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…

Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior

La ciutat principal és Emita, a la costa occidental

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost…

Els elefants africans A partir de l’estudi de l’ADN mitocondrial i nuclear s’ha demostrat que existeixen dues espècies d’elefants africans © Fototecacat Ja fa unes quantes dècades que s’estudia si tots els elefants africans pertanyen a la mateixa espècie o, contràriament, a dues de diferents Sembla que, finalment, la segona hipòtesi és la vàlida Per mitjà d’uns estudis fets a partir de mostres d’ADN mitocondrial i ADN nuclear més important perquè permet conèixer informació genètica completa tant de l’ascendència materna, que ja s’obtenia a partir de l’ADN mitocondrial, com de la paterna, que…

La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…

Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…

Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…