Resultats de la cerca

Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Successor de Teodomir, atacà 572 i ocupà els territoris dels rucons, per la qual cosa Leovigild li declarà la guerra un cop derrotat, hagué de concertar una treva 576 Ajudà la rebellió d' Ermenegild , però s’hagué de retre novament

Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat

Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir

Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-…

Es declarà fidel als abbàssides en llur lluita contra els nouvinguts omeies per la possessió d’Al-Andalus 777 ‘Abd al-Raḥmān I, una vegada establerta la seva autoritat sobre l’emirat, envaí el regne 779 i derrotà Atanagild

Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i…

Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del s IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València