Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Teodora
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient (1028 i 1042-56).
Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic
Teodora
Història
Patrícia romana, muller del senador Teofilacte
.
Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia
Teodora Lamadrid
Teatre
Actriu.
El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid
Teoctist
Història
Ministre bizantí.
Favorit de l’emperadriu Teodora, la induí a restaurar el culte de les icones iconoclàstia Cap del govern durant catorze anys, fou fet assassinar per Miquel III, per instigació de Bardas , germà de Teodora
Aleix III de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1349-90).
Fill de Basili Anomenat Joan, es canvià el nom per Aleix Es casà 1351 amb Teodora Cantacuzè, neboda de l’emperador de Bizanci Joan VI Reprimí els complots de l’aristocràcia, lluità contra els turcs i augmentà els privilegis de Venècia amb el tractat de l’any 1364
Balduí III de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1143-62), fill de Melisenda (filla de Balduí II, mort el 1131) i de Folc, comte d’Anjou (rei de Jerusalem, 1131-43).
El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I
Teòfil
Història
Emperador d’Orient (829-842).
Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina