Resultats de la cerca

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana…

Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca del Beberibe a…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya…

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu…

Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’…

Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la Ciutat Nova, concebuda a…

Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme…