Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ciril de Tessalònica
Cristianisme
Monjo.
El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof Evangelitzà els khàzars 860 i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav 861 Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics de ritu romà Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític , tot i que és el ciríllic el que porta el seu nom Malvists per la jerarquia germànica…
Gregori Palamàs
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351…
Metodi
Cristianisme
Eclesiàstic, apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Ciril de Tessalònica, l’obra del qual continuà.
La seva festa se celebra, conjuntament amb la de Ciril El 1985 Joan Pau II proclamà ambdós sants patrons d’Europa La seva festa se celebra el 14 de febrer
Demetri
Cristianisme
Màrtir sota la persecució de Maximià, molt venerat a Tessalònica i a tot l’Orient cristià, a Tessalònica li fou dedicada una església, de cinc naus (del s. V, i mosaics del s. VII), destruïda i reconstruïda diverses vegades, la darrera de les quals el 1917.
La seva festivitat se celebra el 26 d’octubre a Orient i el 21 de desembre a Occident
Filoteu Kòkkinos
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1353-54 i 1364-76).
Defensor de l’hesicasme, canonitzà Gregori Palamàs S'alià amb els occidentals contra el perill turc, però fou enemic de la unió Deixà escrits teològics i pastorals
Madrona
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març
Demetri Cidoni
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i humanista bizantí.
El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino
Bonifaci I
Cristianisme
Papa; elegit el 419.
Accentuà la primacia del bisbe de Roma suprimint el vicariat papal d’Arle i mantenint a Orient el de Tessalònica
Joan de Miralles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès
Teodor Estudita
Cristianisme
Reformador monàstic bizantí.
Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre