Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Domènec Tresserra
Cristianisme
Missioner dominicà.
Ensenyà teologia a la Universitat de Santo Tomás de Manila 1841 i en fou rector i canceller 1855-74 Intervingué en la campanya contra la laïcització de l’ensenyament 1868 Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila 1861 i traduí del català La iglesia de Cristo 1870, de Jaume Pontí
Enriqueta Soriano Tresserra
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona Tingué dues etapes ben diferenciades el període 1933-36, dedicat exclusivament a l’estil braça, i el 1940-48, dedicat preferentment a l’estil crol i a proves de llarga distància Fou divuit vegades campiona individual de Catalunya onze cops en 200 m braça 1933-36, 1939-43, 1947, 1948, un cop en 100 m i 400 m lliure 1948 i cinc cops de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1940, 1941, 1942, 1946, 1948, a més de les onze vegades que ho fou en proves de relleus En l’àmbit estatal assolí sis títols individuals i dotze en relleus 3 × 100…
Carme Soriano Tresserra
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, esdevingué la primera gran figura de la natació femenina catalana i dominà tots els estils i les distàncies en la dècada de 1930 Fou trenta-set vegades campiona de Catalunya i quaranta-quatre cops recordista en set de les distàncies de crol només se li resistiren els 1500 m lliure, les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus Baté el primer rècord el 19 de març de 1930 i l’últim el 31 de març de 1936, però, després de la Guerra Civil, encara fou campiona de 100 m i 400 m lliure Pràcticament, tots aquests rècords de Catalunya ho foren també d’…
Ceferí Tresserra i Ventosa
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…
Joan Tresserra i Thomson
Música
Compositor.
Estudià música i humanitats al collegi de Sòreze i cursà dret a Barcelona De la seva producció es destaquen la Simfonia alemanya , un vals i cançons amb text d’ALamartine, Les soir i Automne , i amb text de Camprodon, Serenata
Ponç de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós.
El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró i …
Antoni Ignasi Descamps i de Riu
Cristianisme
Jesuïta.
Fill del baró de Tresserra El 1655 era rector del collegi de Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’estudi general de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat 1661 gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la…