Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
campanya de Tunísia
Història
Conjunt d’operacions bèl·liques efectuades en territori tunisià entre el febrer i el maig del 1943 per part de les forces anglo-nord-americanes, d’una banda, i les germanoitalianes, de l’altra.
En la conferència de Casablanca, els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d’iniciar l’ocupació d’Itàlia Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s’havien replegat els nord-americans Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià Els anglo-…
Zayyān ibn Mardaniš
Història
Darrer senyor del regne musulmà de València (1229-38).
Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…
Bettino Craxi
Literatura italiana
Història
Política
Polític i escriptor italià.
Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977
‘Uqba ibn Nāfi‘
Història
Militar
General musulmà.
Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān
Clodi Albí
Història
General romà que s’atribuí la dignitat imperial a la mort de Còmmode (193).
Fou sostingut pel senat i reconegut per les províncies occidentals de l’imperi romà
Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn
Història
Cristià renegat, fill del vescomte Reverter de Barcelona.
Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
Lliga Santa
Història
Aliança promoguda el 1570 pel papa Pius V, després de la presa de Xipre pels turcs, entre els Estats Pontificis, Venècia i Castella per tal de deturar l’expansió otomana a la Mediterrània.
La flota que organitzà obtingué la victòria naval a la batalla de Lepant 1571 L’aliança es mantingué fins el 1573, en què Venècia se'n retirà perquè no volia una acció militar contra Tunísia
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor
.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba
Yaḥyà ibn Iṣhāq ibn Ġāniya
Història
Fill del valí almoràvit mallorquí Iṣhāq ibn Ġāniya.
En caure les Balears sota els almohades collaborà amb el seu germà ‘Alī en l’intent de restauració dels seus al N d’Àfrica A la mort d’aquest 1188 arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental 1195-1203, però hagué d’anar replegant-se al S de Tripolitània, 1222 Sigilmassa, 1226, i acabà dedicat al pillatge Les seves filles foren acollides pel soldà hàfsida de Tunísia