Resultats de la cerca

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller, 1955, Matteo Luigi…

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al…

Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…

El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça 1280 Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i…

A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet 2007, Gran…

El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda…

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell…

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days…

Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…