Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Turkmenistan
Estat
Estat del SW de l’Àsia Central, que limita al N amb l’Uzbekistan, al NW amb el Kazakhstan, a l’W amb la mar Càspia, al S amb l’Iran i al SE amb l’Afganistan; la capital és Aşgabat.
La geografia física Els deserts ocupen el 90% del territori El desert de Karakumy, un dels més grans del món, s’eleva entre els 100 i 200 m per damunt del nivell de la mar i ocupa tota la part central de la república Quatre cinquenes parts del territori són planes a l’extrem W, la riba de la mar Càspia forma una depressió d’uns 80 m per sota del nivell de la mar Al SW i a l’extrem E el terreny és accidentat hom hi troba, respectivament, les serralades del Koppeh Dāg i del Kugitangtau, contraforts dels sistemes del Pamir i l’Altai, zones geològicament molt joves i sotmeses a una important…
Saparmurat Atajevič Nijazov
Política
Polític del Turkmenistan.
El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit…
Jelena Georgjevna Bonner
Política
Activista pels drets humans russa.
Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…
Aşgabat
Ciutat
Capital de la República del Turkmenistan, que constitueix una ciutat administrativament independent d'ençà que el 1996 se separà de la província d’Ahal.
És situada en un oasi, al peu de Koppeh Dāgh, vora la frontera amb l’Iran Centre industrial filat i teixit de llana i de cotó, conserves de carn i de fruita, elaboració de vi, indústries metallúrgiques i de la pell, construcció de maquinària Universitat Seu de l’Acadèmia de Ciències del Turkmenistan i d’altres institucions d’investigació i d’ensenyament superior Estació de ferrocarril, entroncament de carreteres i aeroport Fundada pels russos el 1881, la ciutat rebé el nom de Poltorack del 1920 fins al 1927, data en què prengué definitivament la denominació actual L’any 1948 fou…
Harīrūd
Riu
Riu de l’Afganistan i de l’Iran (1 230 km).
Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Yezdegerd III
Història
Últim rei sassànida de Pèrsia (632-651).
Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina