Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Salvador Tuset i Tuset
Pintura
Pintor.
Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma
Isidre Rovira Tuset
Futbol
Futbolista.
Jugava de mig centre i formà part de l’Esport Club Granollers els anys trenta Fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria B 1935, 1936 Acabada la Guerra Civil, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1939-45, a excepció de la temporada 1942-43, que jugà amb el Real Madrid Disputà 81 partits de Lliga i marcà un gol amb l’Espanyol El 1940 guanyà la Copa i el Campionat de Catalunya Posteriorment jugà amb el Mallorca 1945-48 i el Llevant 1948-49 Fou dues vegades internacional amb Espanya i tres amb la selecció catalana
Alfons Tuset Oliva
Boxa
Boxejador i dirigent, conegut com el Gall Volador.
Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana
Carles Tuset Mallol
Billar
Jugador de billar.
Membre de l’SBF Molins de Rei, fou campió d’Espanya en les especialitats de lliure 1979, 1983, 1990, 1992, 1993, 2003 i quadres 47/2 1983, 1987, 2001, 71/2 1990, 1992, 1993 i 47/1 1984, 1990, 1993 També té un important palmarès en torneigs a Catalunya
Gonzalo Boye Tuset
Advocat xilè de nacionalitat xilena i espanyola.
Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…
Joan Tuset i Suau
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…
el Camp d’en Tuset
Sector o indret
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia (Barcelona); format a la segona meitat del sXIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona
riera d’en Malla
Nom donat a una de les construccions que, per concessió reial, recollien moltes de les rieres del pla de Barcelona, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant
Ramon Planes i Izabal
Literatura catalana
Escriptor.
Perit químic Fou secretari de redacció de L’Amic de les Arts Les seves novelles parteixen d’un realisme, de vegades costumista — El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952, Confessió en el tren 1954, La terra té camins 1971—, o són policíaques Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Publicà els assaigs, amb aportacions erudites, El Penedès i el Garraf 1961, El Modernisme a Sitges 1969, El mestre Morera i el seu món 1972, Rusiñol i el Cau Ferrat 1974 i també Llibre de Sitges 1952
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina