Resultats de la cerca

Els records de la seva infància, arran de restar orfe a dotze anys, i les diverses tasques acomplertes a la regió del Mississipí foren l’element principal de les seves obres Life on the Mississipi 1883, The Adventures of Tom Sawyer 1876 traducció catalana de JCarner, 1918 i Huckleberry Finn 1882 Collaborà en el Territorial Enterprise articles aplegats el 1957 Mark Twain of the Enterprise , i es féu popular amb la publicació d' Innocents Abroad 1869, recull de les impressions d’un viatge per la Mediterrània Hom pot apreciar en les seves pàgines una intenció humorística constant,…

És autor de contes, en els quals, amb un humor a la manera de Mark Twain, arriba sovint al cinisme i al sarcasme Tales of Soldiers and Civilians 1891, Can such Things Be 1893, etc

Influït per Flaubert, partí de l’escola costumista, però hi afegí observació, menys lligada al prejudici moralista, i un humor benèvol, però escèptic És autor d’obres de construcció molt elaborada, minucioses i lentes Anna of the Five Towns 1902, Clayhanger 1910, These Twain 1916, Riceyman Steps 1923

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels ss XVIII i XIX, amb predilecció pels russos hi aparegueren obres de Voltaire, Tolstoj, Wells, Dickens, De Maistre, Andrejev, Daudet, Eugeni d’Ors, Twain, JKJerome, etc També va reeditar obres catalanes Fanny i Eva , de Carles Soldevila, Jo Memòries d’un metge filòsof , de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada , d’Eugeni d’Ors Representà una mena de continuació de la “Biblioteca Literària”

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

Feu estudis de traducció a la UAB, de llibreter i de crític de cinema al Diari de Girona El 1990 donà a conèixer la seva primera traducció, El vigilant en el camp de sègol , de Salinger De mitjan dècada dels noranta ençà ha traslladat al català més d’una cinquantena de títols de narrativa anglesa i més d’una desena de peces teatrals de l’anglès i del francès no totes publicades A part d’algun clàssic, com Mark Twain, ha traduït sobretot autors contemporanis, com Evelyn Waugh, Harold Pinter, Tom Wolfe, Don DeLillo, Bruce Chatwin, John Irving, Charles Baxter, Tracey Chevalier o…

Feu estudis de ciències exactes i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Residí dos anys a Londres, fins el 1976 Dirigí la revista Druïda És autor de l’assaig La mare dels ous del calendari 2006 Feu de corrector, de redactor i de traductor per a diverses editorials Traduí bàsicament narrativa anglesa Mark Twain, Lewis Carrol, Dylan Thomas, Lawrence Durrell el Quintet d’Avinyó , premi a la millor traducció en prosa de la Institució de les Lletres Catalanes 1988, Doris Lessing El quadern daurat , Wole Soyinya i Paul Auster També traduí força obres del francès de…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí fins l’any…