Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Urà
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N…
Oberó
Astronomia
Satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel l’11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2
Umbriel
Astronomia
Segon satèl·lit d’Urà, descobert per W.Lassell el 24 d’octubre de 1851.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8
Titània
Astronomia
Tercer satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel el dia 11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14
Miranda
Astronomia
El més interior i més petit dels satèl·lits d’Urà, descobert per G.K.Kuiper el 16 de febrer de 1948.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km
Ofèlia
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit d’Urà.
Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 Orbita a 53764 km del centre del planeta i té un diàmetre de 32 km
Cordelia
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit d’Urà.
Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 La seva distància mitjana al centre del planeta és de 50000 km i el seu diàmetre, de 26 km
moviment directe
Astronomia
Moviment de rotació d’un cos del sistema solar, que vist des del seu pol nord (relatiu al pla de l’eclíptica), s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
D’entre els planetes, només Venus i Urà no tenen moviment directe, ans el tenen retrògrad
Benjamin Peirce
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom nord-americà.
Es dedicà a examinar els conceptes bàsics d’àlgebra, matrius, probabilitats on establí el criteri que duu el seu nom, etc Com a astrònom estudià les pertorbacions d’Urà i Neptú i els anells de Saturn Publicà nombroses obres, entre les quals A System on Analytic Mechanics 1855 i Linear Associative Algebra 1870
William Lassell
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta