Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Modest Urgell i Inglada
Literatura catalana
Autor teatral i pintor.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina i influït per Joaquim Vayreda, tingué una gran acceptació al seu temps La seva gran vocació fou, però, el teatre Feu d’actor i el 1870 ja havia publicat l’obreta Torbonada , però no fou fins a l’estrena del drama Passions funestes 1898, escrit amb Conrad Roure, que inicià una intensa carrera teatral Publicà comèdies costumistes, com Lluny dels ulls, a prop del cor 1898, Un terròs de sucre 1898 o Por 1901, i els drames Qui sap i Valor 1907 Publicà l’autobiografia El murciélago Memorias de una patum 1913 i escriví i illustrà uns àlbums satírics…
La fi del comte d’Urgell
Literatura catalana
Títol convencional d’un text en prosa, barreja de relat històric i pamflet antijoanista, anònim, que figura escrit vers el 1470.
Desenvolupament enciclopèdic Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del s XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té…
Ramon Saladrigues i Oller
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escriptor i tipògraf.
Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure
,
Moixé Natan
Literatura catalana
Financer, dirigent i poeta jueu.
Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons…
Salvador Saladrigues i Oller
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Germà de Ramon Saladrigues, és autor de diverses obres de tema religiós
Valeri Serra i Boldú
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista mL’Atlàntida” 1896 i de “La Creu del Montseny” 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a “Lo Teatro Regional” El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari “El País”, de Lleida, i el setmanari de Bellpuig rLo Pla d…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Literatura catalana
Erudit.
Es doctorà en dret canònic el 1800 i fou canonge de Vic Interessat, devers el 1812, pels estudis d’història eclesiàstica, dedicà una gran quantitat d’opuscles, publicats o inèdits, en llatí, català o castellà, molt especialment al Bages, Osona i l’Urgell, molts dels quals inclouen la transcripció de documents Es relacionà amb Jaume Villanueva i, entre altres historiadors, amb Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou corresponent de l’Academia de la Historia 1817 i membre de l’ABLB 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles Els…
Josep Espunyes i Esteve
Literatura catalana
Poeta i narrador.
L’inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l’anomenat realisme històric, l’actitud combativa de qui, provinent del món rural, s’enfronta a la intellectualitat urbana Així ho palesen els seus primers llibres de poemes Temps de manobre i De l’Evangeli segons sant Lluc 1977, Cendra a l’abast i Viatge al record 1979, i també l’acidesa crítica de les notes de La quarteta informal 1988, signades amb el pseudònim Jep A partir de Notes mínimes d’un paisatge 1988, Pa d’àngel 1991, premi Les Talúries 1990 i Alt Urgell, plany i passió 1996, la seva lírica ha anat evolucionant…
,
Joan Brudieu
Literatura catalana
Músic.
Entre el 1539 i el 1589 fou mestre de capella de la catedral d’Urgell, llevat d’un període d’absència 1543-45 i l’època en què ocupà el mateix càrrec a Santa Maria del Mar de Barcelona 1577-78 Publicà la collecció “De los madrigales del muy reverendo Joan Brudieu, maestro de capilla de la sancta iglesia de la Seo de Urgel, a cuatro voces” 1585 L’obra conté uns Goigs de Nostra Dona , variacions de 3, 4, 5 i 6 veus sobre un tema marià d’arrel popular i quinze madrigals, quatre dels quals amb textos catalans D’aquests darrers, dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc el XIII i el…
Domènec Pallerola i Munné
Literatura catalana
Periodista, assagista, narrador, novel·lista, dramaturg i traductor.
Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista “El Fuet”, publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de “La Rambla de Catalunya”, La Campana de Gràcia , “Foc Nou” 1944-47 i “Canigó” També collaborà a “La Ciutat”, D’Ací i d’Allà , “Mirador”, “La Nau”, “L’Opinió”, “Recull”, i més tard, a l’ Avui , “La Mañana” i “Diari de Lleida” S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc durant la de Franco És autor de diversos reculls de contes i narracions, com Històries d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina